Un Barça renovat amb una esperançadora carta de presentació

 

D'aquesta nit recordarem un “Gamper 2014” diferent, amb nova plantilla, nova direcció tècnica, nou staf i, el més destacat, molta il·lusió i molta fam de guanyar títols. Ho deia Luis Enrique en la seva roda de premsa finalitzat el partit, i feia un reconeixement dels tres grups de jugadors que per ell són necessaris: els joves que pujen de segona, els nous fitxatges, i els que continuen, amb tots, diu, “intentaré treure el màxim de cadascú”.

La premsa esportiva dels mitjans de comunicació s’encarregaran de la crònica d’aquest partit entre el FC Barcelona contra el León FC mexicà (l'equip de Rafa Márquez, que va tenir un acomiadament molt emotiu). Per la meva part intentaré donar la meva opinió, del que he vist, dels canvis, i de les noves sensacions que hem descobert amb el “Nou Barça” de Luis Enrique.

Al Santos, 8; al Lleó, 6

L'any passat van tenir com espàrring el Santos del Brasil, l’ex equip de Neymar, i es van portar 8. Aquesta nit el “Lleó” es va portar 6. Però això no vol dir res, perquè l’any passat tot i que van començar amb molta il·lusió i ganes de guanyar títols, amb els problemes, dificultats i obstacles que van succeir en les diferents àrees del club (problemes de salut, problemes fiscals, judicials, directiva, etc.) a l’inici i durant el transcurs de la Lliga, el resultat final va decebre a grans i petits, en un moment puntual, quan es lluitava per tots els títols, increïblement es van anar perdent un per un.

Però es bo que aquest curs se iniciï amb il·lusió, alegria, fam de guanyar, amb nous fitxatges i amb una nova direcció tècnica, perquè els canvis sempre són bons i si arriben amb la força que aquest equip ha demostrat aquesta nit (més en la primera part) podem esperar alguna cosa més que un títol.

L’equip que va jugar la primera part d’aquesta nit encara no és comparable al millor equip de l’era Guardiola, però sí podria dir, i estic convençut, després del que vaig observar aquesta nit, que davant la batuta de Lluís Enrique aquest grup de jugadors podrien aconseguir més títols dels que podem imaginar.

He vist un equip diferent, recordava la primera etapa de l'era Guardiola quan el baló circulava de memòria, amb rapidesa i velocitat, al toc, on l’equip no donava treva i on l’equip contrari terminava amb un desconcert d’acceptació davant un rival completament superior. Però, igual que li va passar a Cruyff i a Rijkaard, també li va passar a Guardiola, i l’antídot contra el Barça es va difondre pels equips que aconseguien guanyar un equip més preocupat per la possessió del baló que per la fam de guanyar.

Crec que Luis Enrique, en aquest aspecte, no es preocuparà ni per la possessió de la pilota, ni pel que diguin la premsa esportiva (a vegades massa destructiva), ni per quedar be amb ningú. Des de l’època de jugador, “Lucho” es va destacar pel seu caràcter, tant quan jugava al Madrid (raó suficient per anar-se de l’equip blanc), com quan jugava amb la selecció nacional, així com quan va arribar al Barça, on va convertir-se en un dels pilars del club, continuant la seva carrera esportiva, després de penjar les botes, amb la direcció d’un Barça B, un equip de joves que va descobrir una nova forma de jugar i de formar-se per al primer equip.

La fórmula per guanyar un partit

Com deia abans, vaig gaudir, amb recel, no amb desconfiança, d’uns jugadors que practicaven un futbol diferent. Es van produir fases del partit que els jugadors distribuïen el baló de “memòria”, amb “rapidesa” (a un sol toc) i amb “verticalitat”: “He esperat durant molt de temps que algú tingui sentit comú per al joc del Barça”. I si amb això li sumem la “pressió”, ens trobarien amb la fórmula que qualsevol “míster” voldria implantar al seu equip: “rapidesa + verticalitat + pressió = partit guanyat”.

Per posar en pràctica aquesta fórmula no és fàcil i prova d’això és que després de cinc entrenadors practicant un tipus de joc similar: Cruyff, Raykjard, Guardiola, Tito i “El Tata”, cadascú amb les seves pròpies estrelles, no van passar d’una curta etapa de triomfs. Sí, van desenvolupar un joc espectacular, però no van passar del parell de temporades, i van ser destituïts o van claudicar, o es van “esgotar” (privilegi d’alguns).

Espero i estic convençut que això no passarà amb el “Lucho”, perquè veig una cosa diferent amb aquest home, té una forma diferent de planificar i practicar el futbol i espero no equivocar-me, però si és així aquest any podriem gaudir, no solament d’un bon futbol, sinó també de molts triomfs, i de una Lliga marcada amb diferències.

Si recuperem al nostre Messi, al Xavi, al Piqué, al Iniesta i al Busquet, els demés s’aplicarien, i guanyariem amb el joc d’Alba, Bartra, Alves, Mascherano, Neymar i Pedro, i si es produeix la integració dels nous fitxatges (Ter Stegen, Claudio Bravo, Jordi Masip, Jérémy Mathieu, Thomas Vermaelen, Rafinha i Ivan Rakitic) aquest equip podria donar la “nota”, i ja seria hora, després d’un any tant fluix. El millor premi que l’equip podria donar als seus seguidors seria això, tornar a recuperar el seu lloc, el prestigi i la consideració guanyada com “millor equip del món”. Fàcil no serà, difícil potser, però no impossible, i si el joc que van practicar els jugadors del Barça d'aquesta nit termina per encaixar, podriem gaudir d’una temporada molt positiva (...mai negativa).

Visca el Barça! i Visca Catalunya!

Fotografia: de la pàgina oficial del Futbol Club Barcelona.